PRESSIÓ A L'EMPRESA


En un món en el que per tot es necessiten diners, la pressió a la principal, sinó única, font real de riquesa econòmica (l'empresa), és exagerada, molts cops abusiva i fins i tot m'atreveixo a dir espoliadora o confiscatòria.

Actualment emprendre és un esport de risc, un joc només per valents, una aposta per temeraris. Emprendre complint des de bon principi totes les normatives i obligacions és només un luxe per a pocs que han trobat la pedra filosofal o la gallina dels ous d'or, o bé que són de bona família i tenen diners per arriscar.

La pressió reglamentària, normativa, fiscal, laboral, administrativa estatal, autonòmica i municipal, mediambiental, sanitària, de protecció de dades personals, de prevenció del blanqueig de capitals, etc, etc, etc; és tan gran, que espanta, desanima i fa reconsiderar moltes il·lusions, idees i voluntats. Aquesta pressió és el principal fre a l'economia actual.  


Que ningú em mal interpreti; no estic fent una oda o apologia al liberalisme radical del "laissez faire, laissez passé, le monde va de lui memme". No tinc res contra un intervencionisme raonable i just. És clar que l'empresa ha de tenir les seves obligacions respecte als treballadors i respecte al fisc i al medi ambient; però la pressió per a aquells emprenedors que volen constituir una empresa per emprendre, no pot ser l'actual; és totalment desproporcionada i frustra iniciatives vàlides que requereixen un temps de rodatge. Deixem que neixin i creixin i que es reprodueixin i a mig i llarg termini en traurem tots molt més d'elles; però no les fem avortar.  

I LA VIDA CONTINUA ...

Vivim temps convulsos, que ens afecten com a ciutadans, com a pobles, comarques, com a País i com a Planeta. Estem immersos en processos polítics, corrents migratòries, refugiats de guerra, fenòmens meteorològics cada cop més alarmants; i la vida continua ...

Sembla com si el món anés per un costat, la política per un altre i, en canvi, la vida de les petites i mitjanes empreses, seguís el patró de sempre, o sigui, intentar adaptar-se a les circumstàncies i intentar progressar malgrat tot.

En aquests temps en que ens ho replantegem tot i en els que no hi ha veritats absolutes, ni principis eterns, cal replantejar-nos el paper de l'empresa dins la societat i redescobrir i redefinir les seves possibilitats i virtuts i el seu caràcter necessari i imprescindible per assolir un món millor.

Ara que tot s'està movent, ara que tot està en procés, ara que es parla tant de construir, de constituir, de crear, tinguem en compte el paper central de l'empresa, sobretot la petita i mitjana, sobretot la familiar, en la nostra societat, en els nostres pobles, en el nostre País i establim el context necessari per tal que aquestes empreses creïn riquesa, siguin socialment responsables i contribueixin a fer moltes coses bones que sense recursos ni riquesa no es poden fer.


Malgrat tot, la vida de moltes empreses continua... i per molts anys!.  

La prevenció a les empreses

Un cop la crisi ha tocat fons i les empreses fan inventari dels danys i de la situació en que es troben per afrontar la nova era, és evident que hi ha cada cop més un interès i una prioritat en la prevenció dels riscos de qualsevol mena.

Moltes empreses s'han adonat que la falta de revisió, consciència i control dels riscos, els han acabat portant uns perjudicis, uns costos i unes pèrdues molt superiors als inconvenients i costos que hagués tingut un bon sistema de prevenció que, en molts casos, hagués evitat que determinats riscos es convertissin en danys.

A la prevenció tradicional en àmbits obligats per Llei, com pot ser la dels riscos laborals o la dels riscos en matèria de protecció de dades personals, s'hi afegeix ara un interès en el compliment normatiu o "compliance" i de forma més especial un interès recent i provocat per un canvi normatiu en el "compliance penal".

Així com els riscos de responsabilitats patrimonials de les empreses (responsabilitat civil o responsabilitat per danys) poden estar coberts per una assegurança; a partir de l'any 2010 quan el Codi Penal es modifica i preveu la imputació penal de les persones jurídiques, es constata que aquella responsabilitat no pot ésser coberta per una pòlissa d'assegurances.

La gran novetat és que des del dia 1 de juliol de 2015, aquelles empreses que tinguin ben implementat un Pla de Prevenció de Riscos Penals i que el segueixin i executin degudament, per previsió expressa del Codi Penal, quedaran exemptes de responsabilitat penal, qüestió que és molt important i que cal tenir en compte.


Per tant, tinguem en compte que la prevenció esdevindrà un dels principals pilars de la gestió empresarial en el futur i convé que totes les empreses, petites, mitjanes i grans, es vagin adaptant al canvi.  

COMPLIANCE I EXCEL·LÈNCIA

El món està canviant d'una forma radical i a una velocitat vertiginosa i amb ell també estan canviant les empreses i la forma de gestionar-les. Les empreses que no persegueixin l'excel·lència en tot el que facin, les que no assimilin la importància del coneixement i compliment normatiu i les que no apostin decididament per la prevenció de qualsevol risc o contingència; no tenen futur en el nou món empresarial.

El "Compliance" o Compliment Normatiu, ja ha arribat de forma generalitzada i decidida, per quedar-se i per imposar-se com a part important i imprescindible per la consecució de l'excel·lència. Òbviament l'excel·lència no és només el "Compliance"; però no hi pot haver excel·lència sense una aposta convençuda i real pel Compliment Normatiu.

Actualment, en les empreses no cotitzades, com és el cas de totes les gironines, siguin familiars o no, veiem com la qüestió del "Compliance" s'aborda de forma fracturada, duplicant o triplicant esforços, recursos, costos i proveïdors. Així veiem com per un costat es tracta de forma autònoma la prevenció de riscos laborals i els plans d'emergència i seguretat, així com les polítiques contra l'assetjament sexual a l'empresa; d'altra banda, amb total independència, la protecció de dades de caràcter personal; per un altre costat, les qüestions relatives a prevenció del blanqueig de capitals; a banda es tracta el compliment normatiu mediambiental i de residus; per un altre costat s'atén a la qüestió de la prevenció de la responsabilitat d'administradors, socis i directius i apart la prevenció de la responsabilitat penal de l'empresa i també de forma separada el compliment normatiu sectorial o gremial o el propi de l'activitat.

Des del dia 1 de juliol de 2015 està en vigor la Llei 1/2015, de 30 de març, de reforma del Codi Penal, que ve a regular, mínimament, el "Compliance Penal" i la figura del "Compliance Officer" dins les empreses de tot tipus i sense limitació de tamany. Aleshores, aquest canvi normatiu i la importància que té, pel que veurem més endavant, ha provocat una allau de conferències i seminaris i una pressió dels proveïdors de serveis externs sobre les empreses, que han sensibilitzat a molts empresaris respecte a les bondats o, si més no, a la importància i necessitat, del Compliance Penal; però també del "Compliance" en general.

El "Compliance Penal", ben fet, implica un treball de camp que revisa i controla la correcció i bona execució de tots els altres "compliance" autònoms de l'empresa i ha fet aflorar la necessitat d'armonitzar i racionalitzar l'estructura, els protocols, els procediments i els recursos de tot tipus, per fer més eficient la gestió de l'empresa des del punt de vista de compliment normatiu en general, enfocat a la prevenció de riscos i contingències de tot tipus, també penals, i a l'excel·lència en la gestió.

Només per posar un exemple i veure la transcendència del que estem parlant, en el cas del Compliance Penal, la seva correcte implantació i la seva correcta execució i manteniment, tenen com a conseqüència l'eximent de responsabilitat penal per a l'empresa. O sigui, dit d'una altra manera, que aquella empresa que realment ho hagi fet bé, quedarà exempta de responsabilitat penal.

Aquesta eximent té molta importància, perquè altrament, en cas de condemna penal a l'empresa, aquesta pot implicar fins i tot el tancament de l'empresa per ordre judicial (el que equivaldria a la pena de mort per a la persona jurídica), o la suspensió de la seva activitat o part de l'activitat per un període de temps, o bé la impossibilitat de contractar amb l'administració pública; a més de les importants sancions econòmiques que el Jutjat pot imposar.  

Doncs aquests avantatges que de forma clara es veuen i s'entenen en l'àmbit de la responsabilitat penal de les empreses, igualment existeixen en tots els altres àmbits de compliment normatiu; bé sigui per responsabilitat penal d'administradors i directius, com de la seva responsabilitat civil, com de riscos laborals, com de protecció de dades, com de prevenció del blanqueig, com de prevenció de l'assetjament sexual a l'empresa, com de riscos mediambientals, com de riscos per la salut pública i de protecció de consumidors i usuaris i especialment menors, etc.


Mai és tard per començar a tendir cap a l'excel·lència i a qui més lluny hi estigui, més li costarà i més passos haurà de fer per arribar-hi; però tothom hi pot arribar si s'ho proposa. No hi ha altre camí!

L'EMMPRESA DELINQÜENT. EXIMENTS I ATENUANTS.

Des del dia 23 de desembre de 2010, les persones jurídiques, i per tant les empreses, poden cometre delictes i poden ésser imputades, acusades i condemnades penalment, en virtut de la Llei 5/2010 de 22 de juny de Reforma del Codi Penal.

Dins del concepte de persona jurídica responsable penalment, no només hi ha empreses, sinó també tot altre tipus de persones jurídiques civils o mercantils, incloses per exemple les associacions i les fundacions sense afany de lucre i, fins i tot, les entitats religioses o els partits polítics. Només queden excloses la majoria d'entitats de caràcter públic.

Aquesta responsabilitat penal de les empreses, és diferent de la que puguin tenir els seus administradors de fet o de dret, o els seus directius o els seus empleats. Es tracta de la fi del principi general del Dret "Societas delinquere non potest". Així veiem com en el "Cas Neymar" ha estat imputat el Barça, com persona jurídica, a més del Sr. Bartumeu com a president de la junta directiva.

Les penes aplicables a les empreses són totes elles molt greus i van des de multes que poden ser milionàries, a la dissolució i tancament de l'empresa, a la suspensió temporal de les seves activitats, a la clausura de locals, a la inhabilitació per rebre subvencions o ajuts o per gaudir de incentius fiscals o de seguretat social i a la intervenció judicial. Qualsevol de les penes esmentades pot representar la fi de l'empresa en molts casos.

La persona jurídica serà responsable penalment dels delictes comesos, en nom i per compte d'ella i en el seu benefici directe o indirecte, pels seus representants legals o bé pels seus empleats, sin s'han incomplert greument els deures de supervisió, vigilància i control de l'activitat que són exigibles.

Dins aquest escenari, el dia 1 de juliol de 2015 entra en vigor la Llei 1/2015, de 30 de març, en virtut de la qual es desenvolupa la regulació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques i s'estableix un sistema d'eximents i atenuants, que és de capital importància el seu coneixement per part de les empreses.

La nova redacció de l'article 31.bis.2 del Codi Penal preveu que la persona jurídica quedi exempta de responsabilitat penal si ha adoptat i executat amb eficàcia, abans de la comissió del delicte, un model d'organització i gestió que inclogui les mesures de vigilància i control idònies per prevenir delictes de la mateixa naturalesa o per reduir significativament el risc de la seva comissió.

Aquesta supervisió del funcionament i compliment del Programa de Prevenció de Riscos Penals ha de ser confiada a un òrgan intern amb poders autònoms de iniciativa i control; el que en el món anglosaxó es coneix com a "Compliance Officer".

Si només es pot acreditar parcialment el compliment d'aquests requisits, poden actuar com a atenuant. A més, també pot actuar com a atenuant (i) col·laborar en la investigació dels fets, (ii) reparar o disminuir el dany i (iii) adoptar mesures per prevenir i descobrir delictes que es puguin cometre en el futur.

No tots els delictes poden ser comesos per empreses, sinó que el propi Codi Penal preveu expressament aquells que ho poden ser, i se'n compten 31, entre els quals destaquen per més habituals delictes contra la intimitat, estafa, insolvències punibles, aixecament de béns, concursos punibles, danys informàtics i hacking, delictes contra la propietat intel·lectual i industrial, contra el mercat i els consumidors, descobriment de secrets, publicitat enganyosa, facturació fraudulenta, abús d'informació privilegiada, corrupció entre particulars o esportiva, blanqueig de capitals, delictes contra la Hisenda Pública o la Seguretat Social, sobre l'ordenació del territori, contra els recursos naturals i el medi ambient, suborn, corrupció en les transaccions comercials internacionals, etc.

La nova regulació va en la línia del Corporate Compliance, basada en la necessitat de la integritat i el compliment normatiu de les empreses, com a clau de la seva sostenibilitat i èxit a llarg termini. Així mateix ve reconegut a la recent UNE-ISO 19.600 sobre sistemes de gestió del Corporate Compliance.


Aquesta nova regulació fa que, a partir del dia 1 de juliol de 2015, convé a les empreses, incloses les PIMES, i també als administradors de les empreses, implementar un Pla de Prevenció de Riscos Penals i gestionar bé la seva execució, control i seguiment, per poder gaudir d'una eximent de responsabilitat penal. El fet de no haver implementat i seguit aquest Pla de Prevenció, augmenta de forma molt significativa el risc de responsabilitat penal de l'empresa. 

Esperit de superació. El Girona!

Escric aquest breu article el dia 12 de juny, després de la demostració que ahir nit ens va fer el Girona guanyant 0-3 a tot un Saragossa. Volia escriure sobre la necessitat de tornar a arriscar i a invertir i a superar definitivament l'etapa de crisi en la que hem estat els darrers 8 anys i res m'ha vingut millor que la victòria d'ahir del Girona.

Quan sembla que s'ha perdut tot, quan després de molt d'esforç, durant molt de temps i per molta gent, sembla que no ha servit per res, sembla que el terra s'enfonsa sota teu o que el cel et cau a sobre i t'esclafa, l'opció no és abandonar, resignat, impotent, buidat, decebut, crispat i deprimit. Cal seguir lluitant i cal pensar que encara que sembli impossible, el futur pot anar a millor i que allò que semblava insalvable, més endavant ens pot fer riure i fins i tot recordar-ho com una experiència positiva, que curteix, ensenya i fa més fort, preparat i capaç.

Porto massa anys veient tancar empreses, massa anys veient empresaris abandonar, massa anys que el demà és pitjor que l'avui i que l'ahir. Però ara, de fa uns mesos, veig ressorgir entre les cendres, con una au fènix, algunes empreses que només elles saben el que han passat i el que els ha costat i alguns empresaris que ja tothom donava per desapareguts de la faç de la terra.

Aquestes empreses, aquests empresaris que després d'anys d'anar a menys i de passar tot tipus de dificultats demostren que han aguantat, que han sobreviscut, i que encara, no es sap d'on, treuen força per impulsar, per crear, per innovar, per invertir, en definitiva, per continuar; aquestes empreses, tenen més potencial ara del que tenien fa 9 anys, perquè ara saben molt bé el que no han de fer i amiden, ponderen i encerten més en les seves decisions. Si han superat el passat, com no es menjaran el futur?

Ara fa falta això, ara és l'hora de tornar-hi, ara ja no és hora de por i retracció, ara toca apostar novament, pensar en gran, obrir la finestra de la imaginació i deixar entrar novament l'aire i mirar enfora cap a l'horitzó. No porta enlloc quedar-se petit, anar fent, fer esforços per no créixer, deixar passar les oportunitats, no tenir confiança en un mateix i deixar vèncer la por al risc sobre la confiança en la capacitat d'un mateix.

En definitiva. Gràcies Girona i espero veure't a Primera.


Jordi Bellvehí 

Construir


Ha arribat el moment de construir. Ja portem massa anys destruint, llocs de treball, empreses, la confiança,  sistemes de salut, d'assistència, d'ensenyament, sistemes financers, etc. Ara toca construir.

Hem passat una etapa en que ho hem destruït quasi tot, si més no, ho hem deixat molt malmès. Però si això servís per poder tornar a construir sobre unes runes que ens hagin fet conscients de com no s'han de fer les coses i ens hagin format en saber construir millor, amb fonaments i estructures més sòlides, potser podem arribar a tenir una societat millor de la que teníem. És un repte bonic. Val la pena intentar-ho.

Posats a construir, el primer que hem de mirar és amb quines eines, instruments i materials comptem i amb quins recursos humans i financers. Mirant el món, si més no, comptem amb democràcia, estat de Dret, legalitat i pau, el que pot semblar poc, però és el ciment bàsic sense el qual no hi ha res a construir. Comptem, ara ja, amb un sistema financer força recuperat de l'ensopegada i amb capacitat de finançar projectes viables. Comptem amb una societat del benestar que, malgrat ha minvat, ha sobreviscut al terratrèmol. Comptem amb joves molt ben formats amb ganes de construir bé el seu futur i escamats del passat i present. Comptem amb empreses que malgrat la devastació empresarial viscuda, han aguantat bé i tornen a tenir resultats positius i tornen a contractar gent i tornen a invertir i a crear riquesa. Comptem amb el turisme, que tal com està la resta del món, sembla que té bones perspectives. Comptem amb una situació geogràfica privilegiada, amb bon clima, sense fenòmens meteorològics extrems, entre Barcelona i França, ideal per viure-hi els estrangers i ideal per muntar negocis de la nova economia. Comptem amb un ADN emprenedor, de cultura de l'esforç i de l'estalvi. Comptem amb capital privat, que n'hi ha molt, esperant a que realment es vegi gent que vulgui construir projectes interessants i viables, per invertir-hi i fer coses importants. Comptem amb un sistema judicial que malgrat totes les seves mancances i limitacions, està jutjant polítics, nobles i poderosos i els està fent ingressar a presó i està acabant amb la imatge de impunitat que ha regnat en els darrers 15 anys. Comptem amb molt més. Déu ni do amb el que comptem!

La recuperació ja és una evidència, els concursos s'han frenat, augmenta la contractació a les empreses, hi ha més inversió, els preus de l'habitatge ja no baixen i en certes zones pugen i hi ha més vendes, augmenta el consum, augmenten les exportacions, hi torna a haver finançament bancari, etc.


Un cop fet l'inventari del que tenim i del terreny on hem de construir; som-hi, tots a construir!  Amb il·lusió!