COMPTE AMB LA JUSTÍCIA

La justícia és una de les tres columnes que suporten l’Estat de Dret, junt amb el poder legislatiu i l’executiu i si aquesta columna no aguanta, el sistema es podria enderrocar.

Els poders legislatiu i executiu en aquests moments també deixen molt que desitjar i, per tant, si cap de les tres columnes és prou resistent, el risc de ruïna de tota la construcció democràtica s’incrementa de forma notable. No obstant, em centraré en el poder judicial que és el que ara més em preocupa i crec que necessita una actuació reparativa més immediata.

El problema de la falta de recursos tan materials com humans en el món de la justícia és històric i endèmic, però en una època de crisi i retallades, on tots els governs i partits polítics parlen de reduir la despesa i d’aprimar l’administració, aquell problema es pot agreujar de forma tant considerable que porti a la fallida del sistema, amb greus conseqüències per a tots.

No vull ser tremendista, però si la justícia falla, falla l’Estat de Dret i la democràcia.

En els darrers anys, els jutjats s’han vist col·lapsats per molts més plets i assumptes a resoldre, degut principalment a una hiperregulació exagerada i molts cops injustificable i als efectes de la crisi que han augmentat la litigiositat civil, penal, laboral i contencionsa-administrativa i especialment la dels jutjats mercantils, que han vist com el volum de feina s’ha arribat a quintuplicar.

Només per posar un exemple real i pràctic, en el Jutjat Mercantil de Girona, que només n’hi ha un en tota la província i fa a més funcions de civil, en els darrers mesos han marxat dos funcionaris, que no es pensen substituir, i s’ha rebaixat el sou a tots els que queden, quan al mateix temps se’ls demana que treballin més i millor i treguin molta més feina. S’ha de ser coherent!. No es pot deixar el bon funcionament del Jutjat Mercantil de Girona només sobre les esquenes dels funcionaris, el secretari i el jutge, se’ls ha d’ajudar amb mitjans i recursos i se’ls ha de mimar perquè un bon funcionament del Jutjat Mercantil repercuteix directament en un millor funcionament de les empreses i de l’economia de la província. Els recursos que s’aboquin a aquest destí tan encertat seran abastament amortitzats i ajudaran a crear riquesa, encara que a molts no els ho sembli.

Són molts els jutjats de la província de Girona on els Jutges són substituts, sense la preparació necessària. Les vacants i la mobilitat són constants. Hi ha molt pocs jutges i secretaris gironins, perquè la gent no oposita i els que venen tenen ganes de marxar a la mínima oportunitat, perquè a més és una plaça on es cobra malament. El partit judicial de Girona és dels més mal pagats de l’Estat Espanyol, quan és dels que té més càrrega de feina. Als secretaris no se’ls dóna atribucions i funcions reals per controlar les baixes i per fer expedients disciplinaris als funcionaris que no van a treballar i els expedients que presenten a la Generalitat es queden pendents de resoldre “sine die”; amb la qual cosa, al jutjat normalment no hi ha mai tota la plantilla que hauria d’haver-hi i, per tant, els recursos humans que ja són mínims, no hi són mai del tot.

Falta molt de personal (jutges, secretaris, fiscals, funcionaris de jutjat, funcionaris de presons, forenses etc), falten mitjans materials, falta formació, falta control, falta premiar la productivitat, falta castigar l’absència, la incapacitat, la inoperància etc. Falten tantes coses que si en aquests moments la intenció és restar encara més, retallar i desinvertir, aprimant més l’administració de justícia, invertint-hi menys i reduint sous i personal, el sistema col·lapsarà. Potser no transcendirà públicament, però col·lapsarà i els efectes del col·lapse són perniciosos, sobre les persones, les empreses, l’economia i el sistema.

Tampoc funciona el torn d’ofici com hauria de funcionar. La justícia gratuïta està molt bé, però no es pot mantenir si ha de ser a costa de pagar malament i tard als advocats que s’hi dediquen i tampoc pot ser que s’hi dediquin advocats que no estiguin suficientment preparats, ni que n’hi hagi tan pocs assignats per fer guàrdies i altres serveis; així com pocs metges forenses, perquè el sistema s’està col·lapsant. Això ja no aguanta. O s’hi posa remei ràpid o aquesta olla a pressió explotarà en qualsevol moment i ens hi farem mal tots. Molta gent ja n’està patint les penoses conseqüències i no ho podem permetre ni tolerar. Ara que venen eleccions autonòmiques, voldria veure remeis sincers per aquest problema en els programes electorals.

Les presons estan massificades, els funcionaris de presons són pocs i el nombre de presos no para de créixer, així com el nombre de menors que delinqueixen i que estan totalment desemparats, principalment nens immigrants, perquè no dir-ho si és així. A aquests menors és molt difícil reintegrar-los i educar-los perquè estan desarrelats, res els importa prou com per reaccionar, creuen que no tenen res a perdre. Els educadors i les ONG que es preocupen per aquests menors estan desbordats i no saben què fer. El sistema s’ha col·lapsat, preguntem-nos què hem de fer per descol·lapsar-lo i posem mitjans per aconseguir-ho.

Havent parlat amb gent de molts diferents àmbits del sistema judicial, tothom té la seva opinió sobre quines són les solucions i què s’hauria de fer, però el cert és que tothom coincideix en una cosa evident, falten recursos humans i materials, falta abocar diners en el sistema judicial, pel bé, per la seguretat i per la tranquil·litat de tots.

Senyors dels poders legislatiu i executiu, pensin una mica més en l’altre poder, donin-li més importància i dedicació, no el menystinguin, no l’ofeguin, assignin-li més recursos i, sobretot, ara que és època de retallades i aprimaments, no retallin ni vulguin aprimar l’administració de justícia, sinó que facin les retallades i els aprimaments selectius, allà on es pugui, per tal de poder dedicar més recursos al poder judicial.

Anem amb molt de compte amb la justícia, perquè tots ens hi juguem molt.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada