Tots a remar!
El dia té 24 hores aquí, a la Xina i a Brasil.
Ara ja portem massa temps immersos en la crisi i, encara que el context no fa la cara de donar un tomb de forma ràpida, hem de confiar en nosaltres mateixos i ésser nosaltres els que provoquem aquest tomb, amb esforç, intel•ligència i constància.
Hem tingut temps sobrat per queixar-nos i per valorar com ens ha afectat a cadascun la crisi. Hem tingut dret a lamentar el que hem perdut i el que hem deixat de guanyar, així com els esforços malgastats i els projectes i il•lusions aturats o abandonats. Però ara, amb això, ja no anem enlloc. Plorant no revertirem la situació.
És cert que després d’una etapa així de dura, s’esvaeixen les forces per tirar endavant i les il•lusions per emprendre i crear; però no hi ha més remei, som un país petit, amb poca gent i no ens podem permetre rendir-nos, no hi tenim dret. No podem fer això als que ens venen al darrera. Hem de treballar per fer un país millor!.
Hem d’emprendre, hem d’invertir, hem de crear, hem de treballar dur i hem d’aconseguir ressorgir amb força del sot on ens trobem. La consigna és “tots a remar”, amb constància, amb força, en la mateixa direcció, i si bufa el vent a favor i la nau avança més ràpid millor, però si no bufa, a seguir remant, amb constància, amb força i en la mateixa direcció; en direcció a un objectiu que ha de ser clar i comú: millorar la nostra situació econòmica, per així poder millorar moltes altres coses. Com a país, no som més que la suma de tots.
Si cadascun de nosaltres no rema convençut, el país no avançarà. Depenem només de nosaltres, no ens enganyem. Si volem podem. El dia té 24 hores aquí, a la Xina i a Brasil.
Ara ja portem massa temps immersos en la crisi i, encara que el context no fa la cara de donar un tomb de forma ràpida, hem de confiar en nosaltres mateixos i ésser nosaltres els que provoquem aquest tomb, amb esforç, intel•ligència i constància.
Hem tingut temps sobrat per queixar-nos i per valorar com ens ha afectat a cadascun la crisi. Hem tingut dret a lamentar el que hem perdut i el que hem deixat de guanyar, així com els esforços malgastats i els projectes i il•lusions aturats o abandonats. Però ara, amb això, ja no anem enlloc. Plorant no revertirem la situació.
És cert que després d’una etapa així de dura, s’esvaeixen les forces per tirar endavant i les il•lusions per emprendre i crear; però no hi ha més remei, som un país petit, amb poca gent i no ens podem permetre rendir-nos, no hi tenim dret. No podem fer això als que ens venen al darrera. Hem de treballar per fer un país millor!.
Hem d’emprendre, hem d’invertir, hem de crear, hem de treballar dur i hem d’aconseguir ressorgir amb força del sot on ens trobem. La consigna és “tots a remar”, amb constància, amb força, en la mateixa direcció, i si bufa el vent a favor i la nau avança més ràpid millor, però si no bufa, a seguir remant, amb constància, amb força i en la mateixa direcció; en direcció a un objectiu que ha de ser clar i comú: millorar la nostra situació econòmica, per així poder millorar moltes altres coses. Com a país, no som més que la suma de tots.
Si cadascun de nosaltres no rema convençut, el país no avançarà. Depenem només de nosaltres, no ens enganyem. Si volem podem. El dia té 24 hores aquí, a la Xina i a Brasil.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada