AJUNTAMENTS EN FALLIDA

Igual que ha passat amb la Generalitat de Catalunya, que l’anterior Govern va intentar amagar les seves vergonyes tot el que va poder i el nou Govern les ha vist amb tota la seva cruesa i les ha ensenyat públicament; passarà també amb els ajuntaments durant els mesos de juny i juliol d’enguany.

O sigui, per un costat hi ha uns quants ajuntaments que ja és públic i notori que són insolvents i que no poden complir els seus compromisos i obligacions. Però per altra banda n’hi ha molts que estan passant com poden i que volen donar la imatge electoral de que gaudeixen d’una salut acceptable, però els qui els governen saben que estan molt malalts, tot i els esforços per amagar-ho fins el dia 22 de maig.

Un cop s’hagin celebrat les eleccions municipals, què s’haurà de fer amb tots aquests ajuntaments en situació de fallida?.

Si més no, en el cas de les empreses i altres persones jurídiques i en el cas de les persones físiques, existeix la Llei Concursal que preveu el procediment a seguir en cas d’insolvència; però no existeix cap norma que reguli el procediment a seguir en cas d’insolvència d’una administració pública. S’evidencia que actualment faria falta que el poder legislatiu s’ocupés de tramitar i aprovar una Llei Concursal de l’Administració Pública, que donés resposta a tots els interrogants que s’obriran a partir del 22 de maig en molts ajuntaments.

Els Ajuntaments participen activament en el tràfic jurídic i econòmic de la nostra societat i així compren béns i contracten serveis i obres de tota mena i no ens podem permetre a aquestes alçades que puguin incomplir amb les seves obligacions i no passi res. Alguna cosa hauria de passar.

Quan una persona física o jurídica no paga, se li embarguen els béns i se li subhasten i es busquen responsabilitats personals als seus administradors i, de vegades als socis i s’inhabilita als administradors per un màxim de 15 anys. En canvi, què els passa als ajuntaments quan no poden complir les seves obligacions de pagament?. Què els passa als gestors o administradors dels ajuntaments quan per la seva mala gestió s’han generat deutes que no es poden pagar?. Algú haurà de donar resposta a aquestes preguntes d’una forma clara i ràpida, perquè sinó la diferència de tracte legal entre els operadors privats i els públics serà insuportable.

Com pot ser que qui deixa una administració pública amb la caixa buida i carregada de deutes que no pot pagar, pugui presentar-se novament a unes eleccions i pugui continuar en el càrrec si surt elegit?. Com pot ser que si no surt elegit, pugui continuar a l’oposició i fins i tot actuar cínicament criticant amb tot tipus de raons i posat solemne al nou Govern quan vol adreçar la desfeta que ha deixat l’antic?. Aquí no respon ningú de res?.

Si estiguéssim parlant d’una empresa, tindrien tots embargat el seu patrimoni i potser obertes diligències penals, i es revisarien totes les actuacions fetes durant els darrers dos anys i se’ls inhabilitaria si s’apreciés culpabilitat, com passa en l’àmbit concursal privat. Perquè ha d’haver-hi tanta diferència?.

És evident que això ha de canviar i ha de canviar ràpid i bé. Senyors del Poder Legislatiu, ja sé que a vostès no els agrada la idea de fer una norma reguladora de la insolvència de les administracions públiques, perquè en poden sortir directament perjudicats, però si volen no li donin efectes retroactius i declarin una amnistia general, però facin-la per la salut econòmica, per la salut democràtica i per respecte a l’Estat de Dret.