Moment d'empènyer

Des del 2007 que la consigna ha estat resistir, aguantar el que havia de caure i efectivament ha caigut i intentar no quedar esclafat amb l'impacte. Romandre ja ha estat un èxit.

No obstant, això no pot ser sempre així. Aquesta recepta només serveix pel moment més greu de la crisi, que en aquesta darrera i actual, ha estat un moment molt llarg, de 7 anys. No obstant, després de passar un llarg hivern com un ós o una tortuga, totalment hivernats, sense moure'ns, ni consumir quasi res, ara es comença a notar que fa menys fred a fora i que el sol torna a escalfar una mica.

Un moment o altre hem de decidir sortir del cau i creure que arriba la primavera i que després vindrà l'estiu novament. Encara que els famosos "brots verds" que ja s'albiraven a l'any 2009 eren pura il·lusió, ara sí que és cert que hi ha indicadors que ens fan pensar que el pitjor ha passat, com pot ser l'increment de la confiança, la millora de qualificació de les agències de rating, la normalització de la prima de risc, el creixement del PIB, l'increment d'exportacions, etc.

Ara ja no és moment d'estar arronsat, ara  ja toca començar a empènyer, ara és l'hora dels valents, hora de tornar a invertir, a arriscar, a crear, a inventar, a emprendre. És evident que venim d'un període molt difícil i que la recuperació serà lenta i que no podem esperar resultats a molt curt termini, ni enyorar records especulatius, però és moment de tornar a sembrar per anar recollint quan toqui i amb mesura.

No obstant, en aquest moment en que toca tornar a empènyer, fa falta que tothom i tot conflueixi en aquest propòsit i no només els empresaris o emprenedors. Som tots els qui ho hem de fer i, principalment, ara toca que els governs, estatal, autonòmic i local, donin una mostra de intel·ligència i sentit de l'oportunitat i incentivin aquesta recuperació amb mesures fiscals i socials adequades, fomentant la inversió empresarial, la recerca i el desenvolupament, la creació i la invenció, la internacionalització i l'exportació, així com la formació professional i continuada.


Si durant els darrers 7 anys la política ha estat retallar en tots aquests aspectes i, per sort i malgrat tot, encara queden empreses i activitat econòmica considerable, ara ha arribat l'hora de fer un canvi total de política i passar de desincentivar a incentivar realment i amb polítiques efectives. Ara és el moment. Ara ja toca.     

Optimisme

Des de 2008 fins ara no m'hagués atrevit a fer un article amb aquest títol, no fos que algú m'agafés mania o m'insultés pel carrer quan ens trobéssim. No obstant, ara ja, en aquest moment, encara que no afecti a tothom i que a molta gent li seguirà semblant inoportú el títol de l'article, hi ha indicadors que fan possible el meu optimisme.

En el meu darrer article parlava de que es notaven dues velocitats, doncs en el present em referiré només a l'alta velocitat, respecte la qual l'optimisme es respira diàriament. En aquesta alta velocitat hi ha empreses joves, amb socis fundadors també joves, sobretot dels àmbits de internet, comerç electrònic, aplicacions per mòbils, videojocs, biomedicina, biotecnologia, nanotecnologia, etc; però també hi ha empreses consolidades amb socis ja no tan joves, que han sabut trobar el seu mercat al món i hi estan venent amb facilitat i amb molta perícia. Aquest teixit empresarial existeix i floreix cada cop amb més força, fent-se poc a poc més gran i més nombrós i això fa ser més optimista respecte al futur.

Barcelona és un pol d'atracció mundial molt important i capta molta inversió, tant en turisme, com en el sector hoteler i immobiliari, com en el comerç de luxe, com en el sector de les telecomunicacions (especialment relacionades amb el mòbil), com de la biotecnologia i la indústria farmacèutica etc. La situació estratègica de Girona entre aquesta Barcelona i França fa ser optimista, veient que estem situats al bell mig del famós "Corredor del Mediterrani" i de la reconeguda "Euroregió" que va des de Valencia fins a Montpeller. Qui pot dir que això no ofereix oportunitats?

Tenim la sort de viure en un país on hi ha pau, on hi ha teixit industrial, on hi ha gent molt qualificada, caràcter emprenedor, filosofia de l'esforç, estratègicament situat pel comerç internacional, amb bon clima i qualitat de vida. Tenim totes les eines per poder ser optimistes i sortir decididament d'una vegada a menjar-nos el món a queixalades. No tothom podrà fer-ho, ho sé, però aquells que podeu, feu-ho, sense dubtar, llenceu-vos-hi decididament i amb força i del vostre èxit en gaudirem tots.