COMPLIANCE I EXCEL·LÈNCIA
El món està canviant d'una forma radical i a una
velocitat vertiginosa i amb ell també estan canviant les empreses i la forma de
gestionar-les. Les empreses que no persegueixin l'excel·lència en tot el que
facin, les que no assimilin la importància del coneixement i compliment
normatiu i les que no apostin decididament per la prevenció de qualsevol risc o
contingència; no tenen futur en el nou món empresarial.
El "Compliance" o Compliment Normatiu, ja ha
arribat de forma generalitzada i decidida, per quedar-se i per imposar-se com a
part important i imprescindible per la consecució de l'excel·lència. Òbviament
l'excel·lència no és només el "Compliance"; però no hi pot haver
excel·lència sense una aposta convençuda i real pel Compliment Normatiu.
Actualment, en les empreses no cotitzades, com és el cas
de totes les gironines, siguin familiars o no, veiem com la qüestió del
"Compliance" s'aborda de forma fracturada, duplicant o triplicant
esforços, recursos, costos i proveïdors. Així veiem com per un costat es tracta
de forma autònoma la prevenció de riscos laborals i els plans d'emergència i
seguretat, així com les polítiques contra l'assetjament sexual a l'empresa;
d'altra banda, amb total independència, la protecció de dades de caràcter
personal; per un altre costat, les qüestions relatives a prevenció del blanqueig
de capitals; a banda es tracta el compliment normatiu mediambiental i de
residus; per un altre costat s'atén a la qüestió de la prevenció de la
responsabilitat d'administradors, socis i directius i apart la prevenció de la
responsabilitat penal de l'empresa i també de forma separada el compliment
normatiu sectorial o gremial o el propi de l'activitat.
Des del dia 1 de juliol de 2015 està en vigor la Llei
1/2015, de 30 de març, de reforma del Codi Penal, que ve a regular, mínimament,
el "Compliance Penal" i la figura del "Compliance Officer"
dins les empreses de tot tipus i sense limitació de tamany. Aleshores, aquest
canvi normatiu i la importància que té, pel que veurem més endavant, ha
provocat una allau de conferències i seminaris i una pressió dels proveïdors de
serveis externs sobre les empreses, que han sensibilitzat a molts empresaris
respecte a les bondats o, si més no, a la importància i necessitat, del
Compliance Penal; però també del "Compliance" en general.
El "Compliance Penal", ben fet, implica un
treball de camp que revisa i controla la correcció i bona execució de tots els
altres "compliance" autònoms de l'empresa i ha fet aflorar la
necessitat d'armonitzar i racionalitzar l'estructura, els protocols, els
procediments i els recursos de tot tipus, per fer més eficient la gestió de
l'empresa des del punt de vista de compliment normatiu en general, enfocat a la
prevenció de riscos i contingències de tot tipus, també penals, i a
l'excel·lència en la gestió.
Només per posar un exemple i veure la transcendència del
que estem parlant, en el cas del Compliance Penal, la seva correcte implantació
i la seva correcta execució i manteniment, tenen com a conseqüència l'eximent
de responsabilitat penal per a l'empresa. O sigui, dit d'una altra manera, que
aquella empresa que realment ho hagi fet bé, quedarà exempta de responsabilitat
penal.
Aquesta eximent té molta importància, perquè altrament,
en cas de condemna penal a l'empresa, aquesta pot implicar fins i tot el
tancament de l'empresa per ordre judicial (el que equivaldria a la pena de mort
per a la persona jurídica), o la suspensió de la seva activitat o part de
l'activitat per un període de temps, o bé la impossibilitat de contractar amb
l'administració pública; a més de les importants sancions econòmiques que el
Jutjat pot imposar.
Doncs aquests avantatges que de forma clara es veuen i
s'entenen en l'àmbit de la responsabilitat penal de les empreses, igualment
existeixen en tots els altres àmbits de compliment normatiu; bé sigui per
responsabilitat penal d'administradors i directius, com de la seva
responsabilitat civil, com de riscos laborals, com de protecció de dades, com
de prevenció del blanqueig, com de prevenció de l'assetjament sexual a
l'empresa, com de riscos mediambientals, com de riscos per la salut pública i
de protecció de consumidors i usuaris i especialment menors, etc.
Mai és tard per començar a tendir cap a l'excel·lència i a
qui més lluny hi estigui, més li costarà i més passos haurà de fer per
arribar-hi; però tothom hi pot arribar si s'ho proposa. No hi ha altre camí!
L'EMMPRESA DELINQÜENT. EXIMENTS I ATENUANTS.
Des del dia 23 de desembre de 2010,
les persones jurídiques, i per tant les empreses, poden cometre delictes i
poden ésser imputades, acusades i condemnades penalment, en virtut de la Llei 5/2010
de 22 de juny de Reforma del Codi Penal.
Dins del concepte de persona
jurídica responsable penalment, no només hi ha empreses, sinó també tot altre
tipus de persones jurídiques civils o mercantils, incloses per exemple les
associacions i les fundacions sense afany de lucre i, fins i tot, les entitats
religioses o els partits polítics. Només queden excloses la majoria d'entitats
de caràcter públic.
Aquesta responsabilitat penal de les
empreses, és diferent de la que puguin tenir els seus administradors de fet o
de dret, o els seus directius o els seus empleats. Es tracta de la fi del
principi general del Dret "Societas delinquere non potest". Així
veiem com en el "Cas Neymar" ha estat imputat el Barça, com persona
jurídica, a més del Sr. Bartumeu com a president de la junta directiva.
Les penes aplicables a les empreses
són totes elles molt greus i van des de multes que poden ser milionàries, a la
dissolució i tancament de l'empresa, a la suspensió temporal de les seves
activitats, a la clausura de locals, a la inhabilitació per rebre subvencions o
ajuts o per gaudir de incentius fiscals o de seguretat social i a la
intervenció judicial. Qualsevol de les
penes esmentades pot representar la fi de l'empresa en molts casos.
La persona jurídica serà responsable
penalment dels delictes comesos, en nom i per compte d'ella i en el seu
benefici directe o indirecte, pels seus representants legals o bé pels seus
empleats, sin s'han incomplert greument els deures de supervisió, vigilància i
control de l'activitat que són exigibles.
Dins aquest escenari, el dia 1 de juliol de 2015 entra en vigor
la Llei 1/2015, de 30 de març, en virtut de la qual es desenvolupa la
regulació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques i s'estableix un sistema d'eximents i
atenuants, que és de capital importància el seu coneixement per part de les
empreses.
La nova redacció de l'article
31.bis.2 del Codi Penal preveu que la persona jurídica quedi exempta de
responsabilitat penal si ha adoptat i executat amb eficàcia, abans de la comissió
del delicte, un model d'organització i gestió que inclogui les mesures de
vigilància i control idònies per prevenir delictes de la mateixa naturalesa o
per reduir significativament el risc de la seva comissió.
Aquesta supervisió del funcionament
i compliment del Programa de Prevenció de Riscos Penals ha de ser confiada a un
òrgan intern amb poders autònoms de iniciativa i control; el que en el món
anglosaxó es coneix com a "Compliance Officer".
Si només es pot acreditar
parcialment el compliment d'aquests requisits, poden actuar com a atenuant. A
més, també pot actuar com a atenuant (i) col·laborar en la investigació dels
fets, (ii) reparar o disminuir el dany i (iii) adoptar mesures per prevenir i
descobrir delictes que es puguin cometre en el futur.
No tots els delictes poden ser
comesos per empreses, sinó que el propi Codi Penal preveu expressament aquells
que ho poden ser, i se'n compten 31, entre els quals destaquen per més
habituals delictes contra la intimitat, estafa, insolvències punibles, aixecament
de béns, concursos punibles, danys informàtics i hacking, delictes contra la
propietat intel·lectual i industrial, contra el mercat i els consumidors,
descobriment de secrets, publicitat enganyosa, facturació fraudulenta, abús
d'informació privilegiada, corrupció entre particulars o esportiva, blanqueig
de capitals, delictes contra la Hisenda Pública o la Seguretat Social, sobre
l'ordenació del territori, contra els recursos naturals i el medi ambient,
suborn, corrupció en les transaccions comercials internacionals, etc.
La nova regulació va en la línia del
Corporate Compliance, basada en la necessitat de la integritat i el compliment
normatiu de les empreses, com a clau de la seva sostenibilitat i èxit a llarg
termini. Així mateix ve reconegut a la recent UNE-ISO 19.600 sobre sistemes de
gestió del Corporate Compliance.
Aquesta nova regulació fa que, a
partir del dia 1 de juliol de 2015, convé a les empreses, incloses les PIMES, i
també als administradors de les empreses, implementar un Pla de Prevenció de
Riscos Penals i gestionar bé la seva execució, control i seguiment, per poder
gaudir d'una eximent de responsabilitat penal. El fet de no haver implementat i
seguit aquest Pla de Prevenció, augmenta de forma molt significativa el risc de
responsabilitat penal de l'empresa.
Esperit de superació. El Girona!
Escric aquest breu article el dia 12
de juny, després de la demostració que ahir nit ens va fer el Girona guanyant
0-3 a tot un Saragossa. Volia escriure sobre la necessitat de tornar a arriscar
i a invertir i a superar definitivament l'etapa de crisi en la que hem estat
els darrers 8 anys i res m'ha vingut millor que la victòria d'ahir del Girona.
Quan sembla que s'ha perdut tot, quan
després de molt d'esforç, durant molt de temps i per molta gent, sembla que no
ha servit per res, sembla que el terra s'enfonsa sota teu o que el cel et cau a
sobre i t'esclafa, l'opció no és abandonar, resignat, impotent, buidat,
decebut, crispat i deprimit. Cal seguir lluitant i cal pensar que encara que
sembli impossible, el futur pot anar a millor i que allò que semblava
insalvable, més endavant ens pot fer riure i fins i tot recordar-ho com una
experiència positiva, que curteix, ensenya i fa més fort, preparat i capaç.
Porto massa anys veient tancar
empreses, massa anys veient empresaris abandonar, massa anys que el demà és
pitjor que l'avui i que l'ahir. Però ara, de fa uns mesos, veig ressorgir entre
les cendres, con una au fènix, algunes empreses que només elles saben el que
han passat i el que els ha costat i alguns empresaris que ja tothom donava per
desapareguts de la faç de la terra.
Aquestes empreses, aquests empresaris
que després d'anys d'anar a menys i de passar tot tipus de dificultats
demostren que han aguantat, que han sobreviscut, i que encara, no es sap d'on,
treuen força per impulsar, per crear, per innovar, per invertir, en definitiva,
per continuar; aquestes empreses, tenen més potencial ara del que tenien fa 9
anys, perquè ara saben molt bé el que no han de fer i amiden, ponderen i
encerten més en les seves decisions. Si han superat el passat, com no es
menjaran el futur?
Ara fa falta això, ara és l'hora de
tornar-hi, ara ja no és hora de por i retracció, ara toca apostar novament,
pensar en gran, obrir la finestra de la imaginació i deixar entrar novament
l'aire i mirar enfora cap a l'horitzó. No porta enlloc quedar-se petit, anar
fent, fer esforços per no créixer, deixar passar les oportunitats, no tenir
confiança en un mateix i deixar vèncer la por al risc sobre la confiança en la
capacitat d'un mateix.
En definitiva. Gràcies Girona i espero
veure't a Primera.
Jordi Bellvehí
Construir
Ha arribat el moment de construir. Ja
portem massa anys destruint, llocs de treball, empreses, la confiança, sistemes de salut, d'assistència,
d'ensenyament, sistemes financers, etc. Ara toca construir.
Hem passat una etapa en que ho hem destruït
quasi tot, si més no, ho hem deixat molt malmès. Però si això servís per poder
tornar a construir sobre unes runes que ens hagin fet conscients de com no
s'han de fer les coses i ens hagin format en saber construir millor, amb
fonaments i estructures més sòlides, potser podem arribar a tenir una societat
millor de la que teníem. És un repte bonic. Val la pena intentar-ho.
Posats a construir, el primer que hem
de mirar és amb quines eines, instruments i materials comptem i amb quins
recursos humans i financers. Mirant el món, si més no, comptem amb democràcia,
estat de Dret, legalitat i pau, el que pot semblar poc, però és el ciment bàsic
sense el qual no hi ha res a construir. Comptem, ara ja, amb un sistema
financer força recuperat de l'ensopegada i amb capacitat de finançar projectes
viables. Comptem amb una societat del benestar que, malgrat ha minvat, ha
sobreviscut al terratrèmol. Comptem amb joves molt ben formats amb ganes de
construir bé el seu futur i escamats del passat i present. Comptem amb empreses
que malgrat la devastació empresarial viscuda, han aguantat bé i tornen a tenir
resultats positius i tornen a contractar gent i tornen a invertir i a crear
riquesa. Comptem amb el turisme, que tal com està la resta del món, sembla que
té bones perspectives. Comptem amb una situació geogràfica privilegiada, amb
bon clima, sense fenòmens meteorològics extrems, entre Barcelona i França,
ideal per viure-hi els estrangers i ideal per muntar negocis de la nova
economia. Comptem amb un ADN emprenedor, de cultura de l'esforç i de l'estalvi.
Comptem amb capital privat, que n'hi ha molt, esperant a que realment es vegi
gent que vulgui construir projectes interessants i viables, per invertir-hi i
fer coses importants. Comptem amb un sistema judicial que malgrat totes les
seves mancances i limitacions, està jutjant polítics, nobles i poderosos i els
està fent ingressar a presó i està acabant amb la imatge de impunitat que ha
regnat en els darrers 15 anys. Comptem amb molt més. Déu ni do amb el que
comptem!
La recuperació ja és una evidència,
els concursos s'han frenat, augmenta la contractació a les empreses, hi ha més
inversió, els preus de l'habitatge ja no baixen i en certes zones pugen i hi ha
més vendes, augmenta el consum, augmenten les exportacions, hi torna a haver
finançament bancari, etc.
Un cop fet l'inventari del que tenim i
del terreny on hem de construir; som-hi, tots a construir! Amb il·lusió!
LA PROPIETAT INDUSTRIAL
En un moment en que sembla que la
crisi ha tocat fons i que s'albira una lenta recuperació, s'ha de reflexionar
en com seran les empreses amb futur i quina ha de ser la tendència de les
empreses actuals per anar cap a aquell model viable.
A més de molts altres ingredients
necessaris per fer viable una empresa, un de principal, des del meu punt de
vista, és el de la correcta gestió dels drets sobre les creacions, les
invencions, els models d'utilitat, els dissenys, el saber fer o "know
how", el resultat de la recerca, la imatge i les marques comercials.
Quants diners s'estan perdent
actualment per no saber gestionar bé tots aquells drets? moltíssims. Jo ho veig
cada dia.
Som un País amb un teixit industrial
creatiu i innovador, però no tenim aquest mateix talent a l'hora de protegir
els drets sobre els resultats d'aquella creativitat i innovació, ni tampoc els
resultats de la recerca de les nostres universitats i centres tecnològics.
Una sola invenció, ben protegida, a
nivell nacional o a nivell mundial, pot ser ja motiu i fonament d'una empresa
potent. Conec empreses gironines molt viables i sanejades que fabriquen i
comercialitzen un sol model de màquina, que tenen ben patentada i protegida i
que poden vendre amb un marge important, amb gran valor afegit.
A més de saber protegir aquells drets
esmentats, és cert que també s'han de saber gestionar i convertir-los en una
activitat empresarial.
Ara és moment de crear, de innovar, de
investigar; però amb això no n'hi ha prou, ara és també moment de prendre
consciència sobre la necessitat de protegir degudament el resultat d'aquella
creació, innovació, invenció i recerca i també el moment de saber convertir
aquell resultat en un fonament empresarial viable, de valor afegir i d'èxit.
Són necessaris força altres
ingredients per cuinar un bon projecte empresarial, però en la meva opinió,
aquests són essencials.
