Esperit de superació. El Girona!
on 12 de juny del 2015
Escric aquest breu article el dia 12
de juny, després de la demostració que ahir nit ens va fer el Girona guanyant
0-3 a tot un Saragossa. Volia escriure sobre la necessitat de tornar a arriscar
i a invertir i a superar definitivament l'etapa de crisi en la que hem estat
els darrers 8 anys i res m'ha vingut millor que la victòria d'ahir del Girona.
Quan sembla que s'ha perdut tot, quan
després de molt d'esforç, durant molt de temps i per molta gent, sembla que no
ha servit per res, sembla que el terra s'enfonsa sota teu o que el cel et cau a
sobre i t'esclafa, l'opció no és abandonar, resignat, impotent, buidat,
decebut, crispat i deprimit. Cal seguir lluitant i cal pensar que encara que
sembli impossible, el futur pot anar a millor i que allò que semblava
insalvable, més endavant ens pot fer riure i fins i tot recordar-ho com una
experiència positiva, que curteix, ensenya i fa més fort, preparat i capaç.
Porto massa anys veient tancar
empreses, massa anys veient empresaris abandonar, massa anys que el demà és
pitjor que l'avui i que l'ahir. Però ara, de fa uns mesos, veig ressorgir entre
les cendres, con una au fènix, algunes empreses que només elles saben el que
han passat i el que els ha costat i alguns empresaris que ja tothom donava per
desapareguts de la faç de la terra.
Aquestes empreses, aquests empresaris
que després d'anys d'anar a menys i de passar tot tipus de dificultats
demostren que han aguantat, que han sobreviscut, i que encara, no es sap d'on,
treuen força per impulsar, per crear, per innovar, per invertir, en definitiva,
per continuar; aquestes empreses, tenen més potencial ara del que tenien fa 9
anys, perquè ara saben molt bé el que no han de fer i amiden, ponderen i
encerten més en les seves decisions. Si han superat el passat, com no es
menjaran el futur?
Ara fa falta això, ara és l'hora de
tornar-hi, ara ja no és hora de por i retracció, ara toca apostar novament,
pensar en gran, obrir la finestra de la imaginació i deixar entrar novament
l'aire i mirar enfora cap a l'horitzó. No porta enlloc quedar-se petit, anar
fent, fer esforços per no créixer, deixar passar les oportunitats, no tenir
confiança en un mateix i deixar vèncer la por al risc sobre la confiança en la
capacitat d'un mateix.
En definitiva. Gràcies Girona i espero
veure't a Primera.
Jordi Bellvehí
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada