PRESSIÓ A L'EMPRESA
En un món en el que per tot es
necessiten diners, la pressió a la principal, sinó única, font real de riquesa
econòmica (l'empresa), és exagerada, molts cops abusiva i fins i tot
m'atreveixo a dir espoliadora o confiscatòria.
Actualment emprendre és un esport de
risc, un joc només per valents, una aposta per temeraris. Emprendre complint
des de bon principi totes les normatives i obligacions és només un luxe per a
pocs que han trobat la pedra filosofal o la gallina dels ous d'or, o bé que són
de bona família i tenen diners per arriscar.
La pressió reglamentària, normativa,
fiscal, laboral, administrativa estatal, autonòmica i municipal, mediambiental,
sanitària, de protecció de dades personals, de prevenció del blanqueig de
capitals, etc, etc, etc; és tan gran, que espanta, desanima i fa reconsiderar
moltes il·lusions, idees i voluntats. Aquesta pressió és el principal fre a
l'economia actual.
Que ningú em mal interpreti; no estic
fent una oda o apologia al liberalisme radical del "laissez faire, laissez
passé, le monde va de lui memme". No tinc res contra un intervencionisme
raonable i just. És clar que l'empresa ha de tenir les seves obligacions
respecte als treballadors i respecte al fisc i al medi ambient; però la pressió
per a aquells emprenedors que volen constituir una empresa per emprendre, no
pot ser l'actual; és totalment desproporcionada i frustra iniciatives vàlides
que requereixen un temps de rodatge. Deixem que neixin i creixin i que es
reprodueixin i a mig i llarg termini en traurem tots molt més d'elles; però no
les fem avortar.
I LA VIDA CONTINUA ...
Vivim temps convulsos, que ens afecten
com a ciutadans, com a pobles, comarques, com a País i com a Planeta. Estem
immersos en processos polítics, corrents migratòries, refugiats de guerra,
fenòmens meteorològics cada cop més alarmants; i la vida continua ...
Sembla com si el món anés per un
costat, la política per un altre i, en canvi, la vida de les petites i mitjanes
empreses, seguís el patró de sempre, o sigui, intentar adaptar-se a les
circumstàncies i intentar progressar malgrat tot.
En aquests temps en que ens ho
replantegem tot i en els que no hi ha veritats absolutes, ni principis eterns,
cal replantejar-nos el paper de l'empresa dins la societat i redescobrir i
redefinir les seves possibilitats i virtuts i el seu caràcter necessari i
imprescindible per assolir un món millor.
Ara que tot s'està movent, ara que tot
està en procés, ara que es parla tant de construir, de constituir, de crear,
tinguem en compte el paper central de l'empresa, sobretot la petita i mitjana,
sobretot la familiar, en la nostra societat, en els nostres pobles, en el
nostre País i establim el context necessari per tal que aquestes empreses creïn
riquesa, siguin socialment responsables i contribueixin a fer moltes coses
bones que sense recursos ni riquesa no es poden fer.
Malgrat tot, la vida de moltes
empreses continua... i per molts anys!.
